De tres en tres

La Piojera és un bar mega mític de Santiago, famós pels terremotos, una beguda que consta de vi, fernet (un licor d'herbes de 45º) i gelat de pinya. El beuratge en qüestió és dolcet, entra amb molta facilitat, i els seus efectes són devastadors. A això hi hem d'afegir una clientela d'allò més variada i pintoresca. Des de grups de joves estudiants fins els típics vells que juguen a dòmino, passant per famílies que hi van a menjar i els clàssics borratxos del barri. Per entendre'ns, és un local on no et faran fora si vomites, i a sobre ningú notarà la diferència.



L'Alberto, el meu nou company de festes inseparable, necessita fer plans cada dia de la setmana, i jo sempre hi estic disposat. En aquesta ocasió ens vam ajuntar amb el nano del centre de la foto, el Diego, que vam conèixer en una degustació de vins a la Universidad Católica on nosaltres érem, amb diferència, els més desfasats.

Ens va costar trobar una taula, entre la paret i un grup de dones increïblement estridents, que no van trigar gaire a proposar obligar-nos a una fusió. Cinc estudiants femenines, un homosexual, una bellíssima nena nascuda el 1991, i la seva mare. Aquesta última es va posar dempeus, va aferrar amb força les seves notables mames, i em va dir si volia beure llet. Riure generalitzat. Havia trobat una dona més jarta que jo. Va seguir intentant convèncer-me que convides tota la concurrència a beure. Més riure. El Diego els va dir que era xilè nascut a Rússia, i això unit a la nostra procedència europea ens va convertir en un exòtic objecte de desig. Les noies estudiaven al meu campus, i aviat estaven demanant el número.





La dona boja va unir dues taules més al grup i la gent ens va començar a fer fotos, així d'interessant resulta la gent que ve d'Espanya. L'Alberto ja estava en conversa íntima amb una mossa, i el Diego em va fer notar que des d'un altra taula una noia ens feia gestos per tal que ens hi acostéssim. Vaig seure al seu costat i vam xerrar i beure fins que ella va proposar que passegéssim.



Molt bufona i divertida, però sense especial atractiu físic. Ens vam besar dalt d'un pont des del qual teníem una bonica vista de la ciutat de nit. Tocaments aquí, mossegades allà, i quan ja era a la parada de l'autobús va decidir que sí, que li venia de gust anar a ca meua.

Dues de la matinada. A la cuina, els meus companys de pis, felicitant-se per la conquesta. A l'habitació, tots dos nus, i jo que no hi sóc tot, per l'alcohol i perquè mai no he tingut sexe amb una noia a les primeres de canvi. Tienes SIDA? Poso cara de sorpresa. No, obvio, y tú? Quines preguntes de fer en aquest moment! Recorro els seus pits amb la llengua, li clavo delicades queixalades al coll, acosto el cap al seu entrecuix, la meva activitat sexual preferida. No, mejor no, gemega. No quiero esto. L'abraço i la penetro amb suavitat. Un poco más lento, por favor. Intento trobar el ritme mentre penso en un milió de coses que no tenen res a veure. Me puedo poner arriba? On vulguis, nena.

Te gusto? No, a mi m'agrada fer aquestes coses amb la primera que passa... Te gusto? Que sí, tia. Te gusto? Ella ha acabat una relació de sis anys tot just fa dues setmanes. Te gusta esto que estamos haciendo? No sé, me siento raro. Sí, yo también.

Empat a zero. Yo ronco, si lo hago gírame para el otro lado, vale? Un minut i ja sona, qui avisa no és traïdor. El meu llit és xic, massa per a dues persones. No puc dormir. Què fa aquesta aquí? Tinc somnis pertorbadors. Ensumo la seva pell i em poso calent. Tinc una erecció, i no m'agrada desaprofitar-les, però la deixo passar. Em sento estrany.

Veus a fora. Són els nens de l'escola. Ja ha sortit el sol. Vull estar sol i pensar, o no, però definitivament necessito intimitat. No sé què fer. La nena té son. Es desperta i xerrem, despullats sota els llençols. Li fotria mà però estic cohibit. No parlem del tema. Buenos días, Pa, perdona por no avisar ayer, me he quedado durmiendo en casa de una amiga, en un rato estoy aquí.

L'acompanyo a l'autobús. Bueno, por lo menos lo intentamos, no? diu mentre somriu nerviosament. Sí, pero me sentía raro, tenía la cabeza en otro lado. Sí, yo también. Entonces, cuándo vamos a Valparaiso? No sé, llámame cuando vuelvas de tu viaje y vemos. Vale. Vale. Ja veurem, doncs.

Ens mirem de front. Petó a la galta o als llavis? Llengua? Oye, no te rías! No, bueno, tú también estás riendo. Va, decideixo jo, a la boca, i ella posa la llengua.

Carolina. La tercera. Només he tingut sexe amb dones que responguin a aquest nom. Tres anys. No sabia com anomenar-la.